Joaquim Vidal Soriano va néixer l’any 1920. Quimet, com l’hi deien els seus amics i familiars, tenia onze anys quan va començar al taller del seu pare Arturo Villamor, va aprendre l’ ofici poc a poc i amb moltes dificultats, l’escola del aprenent era dura i contradictòria entre el temps necessari per experimentar les coses i la pressa per entregar el treball en una data concreta.

Després dels primers anys d’aprenentatge al taller va poder estudiar dibuix i modelat a l’Escola Massana de Barcelona, adquirint una formació que va saber aplicar a l’ofici, tant a l’hora de projectar un vitrall com per definir els volums de les diferents tintes d’un gravat a l’àcid.

La guerra va interrompre la seva trajectòria, als disset anys, va lluitar i va perdre. Cinc anys després de la seva fi va poder tornar a Barcelona, i s’incorporà al taller familiar, on paulatinament va anar prenent el relleu . Als anys cinquanta passa a dir-se Joaquin Vidal, Sucesor de Villamor.

Quan l’ofici es perdia i eren pocs els que sabien mantenir-lo, va saber ser rigorós, creatiu. Amb el pinzell a la mà, definia la forma d’un gravat , un vitrall, combinant daurats i pintura. Administrava el seu art i actuant sempre amb gran honestedat personal i professional.

En el taller hi havien treballat altres membres de la família; el seu germà, amics i col·laboradors diversos. El taller familiar el va continuar el seu fill Jordi Vidal que va saber introduir les noves tecnologies combinant-les amb la tradició de l’ofici.

En Joaquim va morir l’any 1997, i fins aquell mateix any anava cada dia al taller per donar la seva generosa opinió i suport als projectes. Fins i tot sovint agafava el pinzell i seguia donant el seu toc personal i artístic.

Descansi en pau Joaquim Vidal Soriano “Quimet”.