Mestre Vitraller
Barcelona, 1952.
Continuador d’una nissaga familiar que l’introdueix a les diverses tècniques del treball del vidre (gravat a l’àcid o a la sorra, vitralls emplomats o siliconats, daurats, platejats i pintats, etc.), les combina amb saviesa per modificar la superficie del vidre fins a obtenir un producte nou que doni respostaa la demanda d’elements d’aquestes característiques al món de l’arquitectua i la decoració.
Les seves obres més tradicionals conviuen amb d’altres més contemporànies, a les quals aplica noves tècniques i tecnologies fins a aconseguir unes peces rotundes i innovadores.